Portfoli d' Economia Eric Balseiro Lopez

La frontera de possibilitats de producció Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana. Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE).                                                                         JUE-GA-ZO. El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals. Redac

Els factors de producció En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un  Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de  petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen. Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així: - Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri. 4200€ a l'any - Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino. 7920€ a l'any - Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació. -  Ha gast

Sistemes econòmics   Els alumnes de 4t de la ESO de l’escola del costat han decidit anar d'excursió de fi de curs. Es plantegen d’anar a Itàlia i vendre loteria perquè és tradició al seu institut. L’alumnat, però, està dividit, donat que l’escola s’ha dividit en dos grups amb dues opinions força diferents. Alumnes de 4rt emocionats davant la possibilitat de visitar Santa Maria La Maggiore a) Un és partidari de deixar que la direcció del centre decideixi l'itinerari i les activitats a realitzar   b) L’altre defensa que els propis alumnes haurien de decidir l'itinerari i les activitats En qualsevol cas, i un cop fixades les activitats per recaptar fons (venda de loteria, samarretes, etc.) caldrà decidir com repartir el recaptat , pel que es plantegen també diverses possibilitats: a) Repartir a parts iguals. b) Repartir segons l'esforç dedicat a recaptar. c) Repartir segons el recaptat per cada un. 2. Redacta un post comentant els avantatges i inconvenients de cada

L’estudi de l’economia – Macro i microeconomia 1. In dica si els següents llibres d’economia han estat escrits, al teu parer, per microeconomistes o per macroeconomistes: “L’impacte de la crisi econòmica sobre les taxes d’atur a Espanya (2007-2015)” Macroeconomia “Youtubers: un sector en creixement” Microeconomia “Estudi sobre la superfície comercial a Catalunya” Microeconomia “Evolució de les cotitzacions socials 2017” Macroeconomia “Recaptació fiscal i tipus impositius al primer trimestre de 2016” Macroeconomia “Estudi de la competència al sector de les telecomunicacions” Microeconomia “Un model predictiu dels preus dels actius immobiliaris” Microeconomia “IPC: un estudi de les diferències autonòmiques”   Macroeconomia La macroeconomia es l'economia que mou la major part del món.

La necessitat d’escollir – Els incentius Fryer y su equipo del  EdLabs  realizaron experimentos en varias ciudades americanas. En todos ellos había un grupo de colegios (el grupo tratado) en el que los chicos podían recibir una recompensa por hacer o conseguir algo, y otro grupo de colegios (el grupo de control) que no recibía recompensa. Ambos grupos de colegios eran evaluados al final del año y la diferencia entre grupos sirve para medir el efecto del "Tratamiento". En Dallas a los chicos (segundo de primaria) del grupo tratado se les daba 2$ por leer un libro (y se verificaba si lo hacían con un test de comprensión computerizado al acabar de leerlo), con un máximo de hasta 40 libros al año.   En Nueva York se trabajó con chicos de cuarto y séptimo (equivalente pues a nuestro primero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) directamente por las notas en 10 tests estandarizados de matemáticas y lengua. Los de cuarto recibían 2.5 dólares por cada punto (s

La necessitat d’escollir: el cost d’oportunitat  1. Donat que fer economia és escollir, fes l’apartat A) o bé l’apartat B), però no tots dos.   A)   La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot. Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.   Copia al teu bloc l’anterior text (pots fer un talla-i- enganxa si vols) i respon les següents qüestions: ·Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món?  Sense l'economia no podries saber com es el món, per exemple una persona que es pobre i te pocs diners, des d

Què és l’economia – Recursos i necessitats II La paradoxa del valor (o paradoxa del diamant i l'aigua) és una paradoxa dins de l'economia clàssica sobre el valor econòmic que expressa que, encara que l'aigua és més útil que els diamants, aquests tenen un preu més alt en el mercat.  Adam Smith, al  esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. D'aquesta manera: "Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran quantitat d'altres béns poden ser freqüentment intercanviats per aquest." 1. Què penses que fa que els diamants siguin més valuosos que l’aigua? Redacta un post amb la teva resposta. Després de pensar una estona, he deduït que el diamant és més valuós que l'aigua en alguns aspectes, ja que en altres l'aigua és més  valuosa  que el diamant, la qüestió de què el diamant sigui més valuós, és que a la t