Pràctica U02-02


La frontera de possibilitats de producció

Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana.

Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE). 

https://u3.photofunia.com/1/results/W/w/Wwz1cQzBqGHFM_vlLw-6Ug_r.jpg

                                                                       JUE-GA-ZO.
El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals.

Redacta un post donant resposta a les següents qüestions:

  1. Quants excel·lents obtindrà si dedica tot el seu temps a estudiar?
     si dedica tot el seu temps de la setmana a estudiar obtindrà sis excelents.

  2. Quants nivells pujarà al COGLOGE si li dediqués tot el seu temps?
    si dedica tot el seu temps a jugar pujarà 4 nivell del joc en una setmana.
  3. Dibuixa la FPP del Bonifaci, amb els excel·lents a l’eix horitzontal i els nivells del COGLOG al vertical.

  4. Assenyala TRES maneres de repartir el temps disponible per assolir resultats eficients.
    Una  de les maneres es treure 4 excel·lents i anar pujant 1 nivell per setmana.ç
    Una altre manera es només és treure excel·lents i no pujar ningun nivell fins que arribi el cap de setmana.
     L'ultima és pujar 4 nivells i no treure ningún excelent.
  5. Quin és pel Bonifaci el cost d’oportunitat d’un excel·lent? I d’un nivell del COGLOGE?
    si treu un excelent que són quatre hores, deixa perdre quatre hores per avançar al joc.
     
  6. Imagina que el Bonifaci aprèn a fer esquemes, de manera que ara aconseguir un excel·lent li costa només tres hores. Dibuixa la nova FPP. 
  7. Imagina ara que el Bonifaci s’esborra de la extraescolar de Cuina Vietnamita, i disposa de sis hores setmanals addicionals. Dibuixa la FPP resultant.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Pràctica U03-4

Imatge
ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA ACTIVITAT 4 EQUILIBRI DE MERCAT L’equilibri de mercat és un concepte clau en economia. Recordaràs la taula d’oferta i demanda d’apiticauns. És aquesta. Preu dels apiticauns (€) Quantitat demanada (per setmana) Quantitat oferida (per setmana) 10 1.000 300 20 850 350 30 700 400 40 600 450 50 500 500 60 400 600 70 350 700 80 300 850 90 250 1000 Obre una nova entrada al bloc Dibuixa les corbes d’oferta i demanda d’aquest mercat, però aquest cop LES DUES AL MATEIX GRÀFIC, i enganxa-les també al post. (Recorda: els preus, a l’eix vertical, les quantitats, a l’horitzontal). Quin preu porta a l’equilibri del mercat d’apiticauns? En què consisteix aquest equilibri? El preu que porta a l'equiibri del mercat als 50 euros ja que la oferta i la demanda és la mateixa que la oferta. Com arribarà el mercat d’apiticauns fins aquest preu d’equilibri?
Més informació

Pràctica U09-03

Imatge
ECO4 U09 EL MERCAT DE TREBALL ACTIVITAT 3 Polítiques d’ocupació A continuació es presenten els titulars de diverses notícies relacionades amb les polítiques d’ocupació. (Pots accedir a les notícies originals clicant els titulars)   Obre un nou post al teu bloc, Agrupa aquests titulars, en primer lloc, segons si es refereixen a polítiques passives o actives d’ocupació Indica, en aquest últim cas quines actuen sobre la demanda de treball,  quines sobre l’oferta de treball i quines sobre la intermediació entre totes dues 1. Sobre la demanda 2.Sobre la demanda 3.Sobre la oferta 4.És una política passiva 5.Sobre la oferta 6.Política passiva 7.Sobre la demanda 8.Política Passiva 9. Sobre la demanda Afegeix al glossari de la unitat els termes polítiques actives d’ocupació, polítiques passives d’ocupació, autoocupació, flexibilització laboral i sindicat.
Més informació

Pràctica U01-2

Imatge
Què és l’economia – Recursos i necessitats II La paradoxa del valor (o paradoxa del diamant i l'aigua) és una paradoxa dins de l'economia clàssica sobre el valor econòmic que expressa que, encara que l'aigua és més útil que els diamants, aquests tenen un preu més alt en el mercat.  Adam Smith, al  esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. D'aquesta manera: "Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran quantitat d'altres béns poden ser freqüentment intercanviats per aquest." 1. Què penses que fa que els diamants siguin més valuosos que l’aigua? Redacta un post amb la teva resposta. Després de pensar una estona, he deduït que el diamant és més valuós que l'aigua en alguns aspectes, ja que en altres l'aigua és més  valuosa  que el diamant, la qüestió de què el diamant sigui més valuós, és que a la t
Més informació