Activitats dels llibres

1.2. L'escassetat econòmica

1.Seria necessària l'economia si visquéssimen un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta.(pag,9)

Jo crec que aquesta pregunta te diverses respostes, una de les més coherents des del meu punt de vista és que sempre hi ha economia, ja que sempre existeixen les necessitat, encara que els puguis aconseguir fàcilment i sense esforç, ja que sempre aquests béns són d'algú i els has de comprar, és a dir sempre es necessita l'economia per viure (siguin il·limitats o no).

2.3. Beneficis i costos adicionals

3.En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?(pàg.13)

Les empreses només miren per guanyar un benefici i cobrir totes les seves  despeses. Les famílies el que volen és viure el millor possible sense moltes complicacions, i en alguns casos volen estalviar una mica per al seu futur. El sector públic treballa i guanya per a millorar els serveis per a la societat, però també es veritat que hi han funcionaris i ministres que ens han estafat en quantitat.

Activitats finals(pg.18, 19)

6.Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses.

Sempre existeix un cost d'oportunitat , ja siguis una persona més humil o més poderos, ja que sempre no es pot tindre tot a la vida, ja que sempre has d'escollir entre una o altre. A la meva familia hi han cosos d'oportunitat, per exemple si decideixes anar un hotel sense piscina però sent mes barat, i el cos d'oportunitat es no disfrutar de piscina.


7.A Espanya, robar diners públics o recomanar els amics, és a dir, la corrupció , ens costa a tots uns 40.000 milions d'euros l'any. Això seria equivalent a construir i equipar 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?

Jo personalment crec que estaria relcionat directament amb el cos d'oportunitat, ja que al robar 40.000 milions d'euros deixes anar els 100 nous hospitals, es a dir el cos d'oportunitat seria els hospitals.

10. Quin tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple de cada incentiu.

Hi han els incentius de càstig i els de recompensa, els de càstig són aquells que si no fas el que et diuen tindràs un càstig, i el de recompensa es el que, si realitzes  allò que et diuen tindràs una recompensa.

2.1 Els factors de producció(pàg 25)

 1.Explica la frase segons la qual tot el diner és un (bé de ) capital, però no tot el capital és diner.

Els bens són tant diners com no diners, el material que utilitzes de propietat és un be capital ja que es de propietat i te un valor.

 2.2 Els sectors econòmics(pàg 27)

4.Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?

En el desenvolupament del sector terciari han jugat un paper molt important aquests factors,entre d'altres:

- El turisme: Amb xifres que superen els 60 milions cada any, Espanya és, després de França, el segon destí turístic més important del món.

-L'externalització de serveis: Avui en dia grans empresses contracten a empresses més petites, serveis per al qual abans comptaven amb personal en plantilla. 

2.3 FPP 

7.Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?

El cos d'oportunitat està representat quan estem dins la línia d'eficiència i estem a un punt, el cos d'oportunitat seria els altres punts on no estem.

Teoria(pàg 36)

1.Quins tipus de rendes coneixes?

Dels recursos naturals, s'obté la renda de lloguer, Del treball s'obté la renda del salari, De capital s'obté la renda dels interessos i de la iniciativa empresarial  s'obté la renda del benefici.

6.Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?

Depen dels factors de producció de cada país, hi ha els països del 3r món que tenen molts recursos naturals però pocs bens de capitals.

9. Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?

És casi impossibles assolir la FPP en un país, ja que s'hauria d'augmentar els recursos productius i millorar la productivitat, actualment no hi ha ningún país que hagi arribat a la seva frontera de possibilitats.

Pràctica( pàg 36)

10. Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui:

oli, diners,màquines,fusta i un teixit artesanal.

Recursos naturals (terra)= fusta

Treball= teixit artesenal i Oli

Béns de capital= diners i màquines

Pràctica( pàg 37) 

12. Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i tractors. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que mostren a la següent taula:

     

	A	B	C	D	E
Tancs	0	1	2	3	4
Tractors	2000	1500	1000	500	0

a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc?

500 tractors, ja que si no produim cap tanc podem produir 2000 tractors.

b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia?

c) En quins punts del gràfic Econolàndia asoleix la seva producció potencial?

Assoleix la seva producció potencial en tots els punts de la FPP.

d) Assenyala algún punt ineficient en el gràfic i comenta quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.

e) Explica per que hi ha certes combinacions, que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic:

hi ha combinacions per sobra de la fpp però es impossible de produir.

-

 1.2. Eficiència econòmica(pàg 43)

1.A l´hora de produir, per què no n'hi ha però d'escollir les tecnologies eficients?

Per què sempre s'ha de tindre en compte l'eficiència econòmica. 

2.Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'activitat resolta 2.

1000 sabatilles per màquina dins l'opció a.

5oo sabatilles per màquina dins l'opció b.

Activitats finals Teoria(pàg 54)

 1.En relació amb les activitats resoltes 1 i 2, descriu amb les teves paraules:

a) per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?

Totes produïen la mateixa quantitat de productes, però en la a i la b s'utilitzaven menys factors de producció.

b) Al final, per què es va tirar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A? 

La b eres més eficients des de la basant econòmica ja que era mes barata.

3. Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat? les noves tecnologies produeixen més quantitat  i de una manera mes eficient. 

4.És cert que una producció més gran implica uns beneficis  també més grans? Raona la resposta.  Si produeixes el doble els costos són el doble però els beneficis també, és a dir que implica una major quantitat de beneficis.

5.Quina és la gran diferència entre els costos variables i fixos?

Els costos fixos no varien si la producció varia,  en canvi els variables varien si la producció varia. 

Activitats finals Pràctica(pàg 54)

16. Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies, A, B i C, segons veiem en la següent taula:

 

Tecnologia	Treball (hores)	Capital(màquines)	Rosques
A	8	4	64.000
B	4	6	64.000
C	8	6	64.000

a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
La a i la B són les més eficients ja que utilitzen menys recursos naturals que la C. 

b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i de les màquines, 175€/hora.
A= 800 € de treball i  2400€ de capital. 
B= 400€ de treball i 3600€ de capital.
C= 800€ de treball i 3600 de capital.

c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
 La a es la mes econòmica ja que te un cost de 3.200€. 

17. Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
 El lloguer del local: fix
La farina: Variable
El gas: Variable.
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable.
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua:  Variable

Costos i ingressos(pàg 45)

 4. En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?

quan els costos són més grans que els ingressos.

El fluix circular de la renda(pàg 51) 

10. Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?

els preus pujen ja que hi ha un excés les empresses s'aprofiten però obtenir més beneficis. 

12.Com penses que afecta la desocupació al flux circular de renda? Raona la teva resposta.
 per que talla el flux, deixen d'arribar salaris i no poden comprar.

La llei de l'oferta i la demanda( pàg 49)

7. En relació amb l'Activitat 4:

a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?

A 5€, i a 4€ hi ha un excés d'oferta.
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?

Quan el preu de la síndria és de 2€, la quantitat de demanda és molt superior a la d'oferta. Per tant, la quantitat d'oferta augmentarà, el preu pujarà i la quantitat de demanda disminuirà. Estabilitzant el mercat i l'oferta i la demanda.

Activitats Finals( pàg 54)

18. Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40 € i treball assalariat per 20€. Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires 12€/unitat. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/unitat.
Si saps que el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/unitat.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció,calcula per cada mes:

Activitats finals (pàg 55)

20. Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al marcat Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.

Preu de (€)	Quantitat demandada per dia.	Quantitat oferta per dia.
5	150	35
10	125	70
15	100	100
20	75	130
25	50	160

A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:

a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.

Quan el preu baixa las empreses ofereixen menys, i els consumidors demanen més ja que el preu és més econòmic, les empreses aniran pujant el preu per guanyar més diners  però quan el preu pugi molt els consumidors no demanaran degut al preu però les empreses oferiran més per guanya més diners.

b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta? 
 Un excés de demanda es produeix als 5 i 10 euros, i un excés d'oferta als 20 i 25€.

c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10 €? I de 15€?
Quan el preu està a 20€ hi ha poca demanda i molta oferta (als consumidors els sembla car el producte i les empreses volen guanyar més diners i ofereixen més), Als 10 € les empreses ofereixen poc ja que el preu es més econòmic però els consumidors demanen més ja que es mes econòmic. Als 15€ es produeix un equilibri de mercat.

d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5= excés de demanda
10= excés de demanda
15= equilibri de mercat
20= excés d'oferta
25= excés d'oferta

Tipus d'empreses (pàg 61)

2. En què es diferencia l'esmpresari individual de l'emprenedor de responsibilitat limitada?

Si et quedes arruinat i ets un empresari individual et poden treure tot al que estigui al teu nom, però si ets de responsibilitat limitada et poden treure tot menys el teu habitatge.

3.Són el mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les societats limitades? No les accions es fa per numero d'accions i quantes més accions tents tens mes vots dins l'empresa i les participacipacions es que corres a tots els gastos i es fa per tant per cent.

El finançament empresarial (pàg 67)

10.Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?

Si es produeix una nova entrada de socis o propietaris es pot produir una sèrie d'inconvenients, un de ells es que cada propietari te una opinió i un altre té una altre i t'has de posar d'acord amb el socis i propietaris sempre, també es poden posar amb una actitud de sobrat que no els aguantis.

Activitats finals (pàg 73)

17. Classifica les mesures dins la corresponent àrea d'actuació da la RSC:

a) Treballadors

b)  Proveïdors

c) Opinió pública

d) Medi ambient 

e) Mitjans de comunicació

f) Treballadors i Medi ambient

g) Treballadors

19.Relacions cada una de les següents frases amb alguna de les formes de finançament empresarial:

a) Crèdit comercial

b) Ampliació de capital

c) compte de crèdit

d) Reserves

e) Fons espontanis

20. classifica els següents impostos en directes/ indirectes i progressius/proporcionals:

a) directes/progressius

b) directes/proporcionals

c) indirectes/proporcionals

L'estalvi (pàg 81) 

1.Segons el teu paper, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.

1-Fer front a emergències o imprevistos.
2-No tenir deutes
3-Fer plans de futur
4-Antricipar-se a situacions laborals no desitjades.
5-Evitar malvendre inversions.

Com s'elabora un pressupost?(pàg 84)

3.Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important?

Crec el pas més important de com elaborar un pressupost es prioritzar las despeses, trobo que veure quines són les despeses necessàries i no es molt important. 

4. Esmente fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.

En Joan s'ha de jubilar però el Gobern no té diners per a pagar les pensions si no te diners estalviats no podrà viure.

En Pere ja s'ha fet gran i necessita algú que el cuidi, necessita estalvis ja que els seus fills van apurats.

En Ramon és un empresari individual, ara ha tancat el negoci i s'ha endeutat.

La cristina ha de cambiar la nevera i no cobra suficients diners, ha de tirar dels diners estalviats.

En Joel ha de vacunar el cavall ja que s'ha posat malalt, la vacuna val 3.000 €

ACTIVITATS FINALS (pàg 92) 

1. En relació amb l'estalvi, contesta les preguntes següents:

a) Com es relacionen estalvi, deute i consum? el deute i el consum son consums que tens ara en dia i l'estalvi està pensat per a un futur.

b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur? si tens algun problema de salut, de feina de diners en general l'estalvi es el que t'ajudara a tirar endavant en problemes futurs. 

c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?

sense estalvis es possible que hàgim de demanar diners en préstec per sortir d'una situació imprevista.

d)Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venta no desitjada de propietats o béns?

Ja que pot ser necessari vendre propietats o altres béns per sota del valor desitjat.

e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?

La pèrdua de la feina podríem haver-la inclòs en la categoria d'imprevistos, per què si tens gastos i perds la teva font d'ingressos necessites tindre alguns diners estalviats per algún futur.

f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?

necessites limitar-te en alguns gastos per a poder estalviar. 

g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar? és molt important tindre una situació estable per a poder estalviar per què si no tens feina no tens uns ingresos fixes i poder preparar el teu pressupost.

h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar? per que el patrimoni i els bens al teu nom es poden vendre i poder guanyar diners amb més facilitat. 

2.En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes:

 a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries? la diferencia es que en les fixes obligatòries es que es necessari però no pots fer res per reduir aquest consum a diferencia de les variables necessàries que les necessites però que pots reduir els gastos.

b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries?

Per que son les que necessites i no pots reduir a diferència de les variables necessàries.

c)En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos? per que si gastes més del que guanyes et poses en números vermells.

d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en què siguin prescindibles? està clar si no tens prous ingressos per cobrir totes les despeses que vols tindre  hauràs d'eliminar les mes innecesàries.

e) Per què certs deutes, com ara els bancaris augmenten quan no els paguem? a causa de multes d'impagament anomenades interessos de demora.

f)Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat? que el be que hem comprat serà embargat.

g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic ? en que en els dos està posat el que has fet durant el teu recorregut de la vida.

h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?

hipotèca, deutes, lloguer del habitatge.

i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més  útil?

les variacions absolutes per poder valorar i ajustar el pròxim pressupost.

FONS D'INVERSIÓ (pàg 101)

5.Quins avantatges i inconvenients presnten la renda fixa i la renda variable?

 Renda fixa te el avantatge que si el factor que fa pujar l'interes puja no pot pujar pero si baixa no pots disfrutar dels seus avantatges, si agafes el variable si puja pots arribar a perdre molts diners però si baixa tens una reducció de cuota que sempre va bé.

7.Per què es més recomenable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?

per que el ràting està basat amb fets anteriors i la diversificació et proporciona seguretat, per exemple encara que un banc tingui un bon rati i tens 400.000 € invertits si el banc s'enfonsa tu perdràs tots el diners, si divideixes en diferents bancs et cobreixen fins a 100.000€.

ELS DEUTES (pàg 103)

11. Que vol dir que un préstec és a interès variable?

Vol dir que el interes que has de pagar varia segons els factors que hagis acordat, pot ser que paguis menys del que vols pagar i estalvies diners o que perdis diners.

12.Per que sempre la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal?

per que és la suma de interes, comissions i despeses del préstec.

13.En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari? del que rep els diners es tornar els diners i pagar els interessos ,i del prestador complir amb tots els paràmetres acordats. 

14.(pàg 104) En que diferencien els crèdits ràpids dels prestecs personals?

Els ràpids son préstecs que normalment és poca quantitat de diners i de devolució rapida, els préstecs personals son de mes quantitat de diners i amb més temps de devolució com la hipoteca.

 

                                                   

17. El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.

a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?

L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.

b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.

Interès nominal: 8%

Prestador: Banc Mediterrani

Prestatari: l'Anna

Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%

20. La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.

Identifica:

L'assegurat: Jaume

L'assegurador: Mútua

El prenedor: Júlia

El beneficiari: Joan i Ximena

3r TRIMESTRE 

Banca Online(pàg 119):


4.Quin és el principal inconvenient de la banca online?

La seguretat, ja que poden entrar virus i et poden enviar correus per robar les dades.

Activitats finals( pàg 128):

  2.En què es diferencien els diners legals dels diners bancaris?

Els diners legals són objectes físics que s'intercanvien. Els bancaris són diners virtuals que costen als comptes i dels que es poden disposar però no es tenen físicament.

3.En què es diferencien els comptes corrents i els de estalvi?

En els comptes corrents s'ingressa i retira diners en qualsevol moment i es pot pagar amb ella sempre que hi hagi suficients diners. No té quasi cap rendibilitat. Als de estalvi s'acorda un termini amb el banc durant el qual els diners estaran retinguts per obtenir un benefici al final. Si es retira diners abans s'ha de pagar una penalització.

6.Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:

a)Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi. Dipòsit a la vista.

b)Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat. Dipòsit a termini fix.

c)Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys. Dipòsit a la vista.

d)No funciona com a"suport operatiu" de les operacions bancàries. Dipòsit a termini fix.

e)És possible la retirada de diners des de caixers automàtics. Dipòsits a la vista.
f)Són els comptes bancaris que generen més interessos Dipòsits a termini fix.

La prespectiva macroeconòmica( pàg 135):

2.Pel que fa els indicadors econòmics: 

a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?

diem que són com a termòmetres, ja que compleixen una funció semblant a la d'aquest instrument mèdic a l'hora de determinar l'estat de salut de les persones. Si el pols, la temperatura o la respiració són signes vitals del cos humà, els de la macroenconomia són entre d'altres: la producció, els preus(en fer la compra), el preu del diner( en demanar un prèstec) o l'ocupació.

b) Quin tipus de comparacions permeten establir? 

El creixement econòmic, Els preus(en fer la compra), El preu del diner ( a l'hora de demanar un prèstec), Els nivells d'ocupació.

3.L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5 €. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.

a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina. 

6-5 /5 x 1oo=  20 percent de variació percentual.

b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries  que hi ha hagut des de l'estiu passat?

la inflació ha sigut d'un euro.

INFLACIÓ (pàg 139)

6. La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa? 

 Per que el que fa la deflació es que baixen els preus per sota dels limits del preu per a poder guanyar diners, per això pot ser un problema per a tot el mon ja que al haber els preus tant baixos les empresas tancaran i creara atur en to tel país i disminuirà el consum i finalment estarà afectades totes les empresas.

7.Explica com poden generar inflació les següents situacions:

a) Un augment del cost de producció de la llet. Provocara un augment dels preus en els mercats de la llet i de tot els seus derivats, finalment hi haurà una forta inflació en el mercat lacti.

b) L'aparcament d'oli per part dels majoristes amb la intenció  que quedin desproveïts els mercats. Al no haver tants productes al mercat els preus del oli pujarà en els mercats. I desprès quan s'acabi l'oli els proveïdors el vendran el preu que vulguin i el mercat encara pujarà més els preus.

c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. que pujarà els salaris, la gent tindrà més diners i els preus pujaran per part de les empresas.

ACTIVITATS FINALS (pàg 166)

15.En quin tipus de desocupació situaries les següents persones?

a) desocupació estacional

b) Desocupació estructural

c) Desocupació Friccional

d) Desocupació Cíclica

16. Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la funció en el procés productiu: 

 a) població activa 

b) població ocupada

c) Població ocupada

d) Població desocupada

e) Població Inactiva

f) Població ocupada

g) Poblacií inactiva

Activitats Finals (167)

 

17. A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):

a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.

b) Calcula la taxa d'atur femenina.
20%

c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total.
60%

d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.

18. Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:

a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys. 

b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva

c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys. 

d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Flexibilització del mercat laboral

e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Suport autoocupació

f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva

g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Ocupació pública

h) La prestació de desocupació. Passiva
1. Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
3.Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
4.Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.

c) Política fiscal expansiva.
6. En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
17. Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
18. A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències