Pràctica U01-6

 L’estudi de l’economia – Economia normativa I


 Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”,
es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament.

En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera
més justa d’avaluar als alumnes és...

a) Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el
grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al
currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.

b) També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que
han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes...
mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té
prou?

c) Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat,
independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de
coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims
de la matèria- no han estat capaços de millorar.

d) També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de
suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...

1. Redacta un post explicant quina és, i per què, la solució més justa en aquest
cas.
Jo crec que la millor opció d'entre totes és la lletra b però amb algunes coses de la lletra A. 
El que jo feria seria premiar l'esforç fins a un suficient-bé, i  a partir del notable tindrà que  ser guanyat ens exàmens i proves d'avaluació, però ja també diria que si hi ha una persona que no s'esforça però treu bona nota en l'examen tampoc hauria de ser premiat amb l'opció de treure la màxima nota.